Invitados

Menys García Márquez i més Delibes, per Lluís Gamell.

Aquests dies si volem anar al cinema podem triar, entre d’altres, veure com uns mafiosos representen a Shakespeare en una presó d’alta seguretat a Roma o com un noi sobreviu a un naufragi tenint com a company de bot a un tigre de Bengala. Sempre m’ha agradat conèixer l’autor del guió de les pel·lícules. Els guionistes han de ser capaços de sorprendre’ns  però també han de ser creïbles i això no és gens fàcil.559882_10152053765476808_198512781_n

El guionista de la política catalana, ho reconec, m’ha sorprès. Ara bé, em costa donar-li credibilitat. Els resultats de les eleccions del passat dia 25 de novembre m’han sobtat i no només pel propi resultat  sinó per les lectures que des dels diferents partits i mitjans de comunicació se’n fan.

Com deia fa uns dies Joan Major  “no es poden interpretar de manera simple les realitats complexes, i fer-ho té conseqüències perilloses”.  La credibilitat de la classe política està en entredit des de fa temps. Els polítics ara tenen una oportunitat de redimir-se en part, si són capaços de llegir adequadament els resultats d’aquestes eleccions.

Al meu entendre no hi ha partit guanyador, és a dir, tots han perdut. Com que l’autocrítica no forma part del mètode de treball de la nostra classe política (com a mínim l’autocrítica constructiva, la destructiva en canvi abunda més del necessari) ha de ser des de fora que se’ls encomani que tinguin “sentit d’estat” i ens treguin del laberint on ens han conduït.

I dic des de fora, en tant que la ciutadania ha après de la seva capacitat d’incidir en la governança del nostre país més enllà de l’exercici del dret de vot. Exemple clar en són les manifestacions de l’11 de setembre i del 14 de novembre, però també la importància que van adquirint els moviments associatius i socials. Tinc la sensació de que la “nova classe política del segle XXI” està molt ben preparada per la gestió però ha perdut capacitat de generar projectes de ciutadania i això l’allunya de la gent. Pel bé de la democràcia han de refer aquest camí i retrobar-se polítics i ciutadans amb objectius i projectes comuns.

Sentit d’estat vol dir, en primer lloc, anteposar sense cap mena de dubte els interessos del país i per extensió dels ciutadans als interessos del partit. En segon lloc, posar a disposició del país a aquells quadres capaços de treure’ns de la situació de crisi, no només econòmica, en què estem immersos.

A situacions excepcionals, respostes excepcionals. En aquest context els partits amb vocació de govern (clarament n’hi ha dos com a mínim: CiU i PSC) han d’assumir les seves responsabilitats i trobar una fórmula per garantir un govern políticament  fort i solvent en la gestió. En la pràctica això vol dir apartar de la primera línia els elements més extremistes dels partits que accedeixin al govern, fet que permet mantenir les essències ideològiques de cada partit i alhora assumir el govern amb el desgast que això produeix, especialment per a qui li correspon liderar aquest procés.

La resta de forces polítiques, les que volen tenir vocació de govern han de poder participar d’aquest procés en la mesura que estiguin en disposició d’assumir responsabilitats. I les que no tenen ni volen tenir aquesta vocació tendiran a quedar com una representació residual.

Això en cap cas suposa deixar en un calaix el dret a decidir, entès com la celebració d’un referèndum legal,  on clarament i sense embuts es demani als catalans si volen un Estat propi o no. Aquest referèndum hauria de ser colofó d’una legislatura excepcional.

El realisme màgic que ha caracteritzat el discurs polític des de fa uns mesos ha de donar pas a un discurs realista pur. Menys García Márquez i més Delibes, o en versió catalana menys Pere Calders i més Narcís Oller. La fantasia barrejada amb la realitat pot ser molt interessant en l’art però no en la política.  Ara més que mai és l’hora de la política, política amb ambició, però amb ambició de resoldre els problemes reals dels ciutadans.

Anuncios

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: